Twitter, Dopplr, FriendFeed, Twitxr, Plazes, Blogs… i tot un seguit d’aplicacions que fan geoposicionament des del lloc on publiques o permeten dir el que estàs fent. Era un fan d’utilitzar totes aquestes eines, però al final m’he adonat que no tenia “intimitat”, no en el sentit literal, però si en què tothom pot saber on sóc i què estic fent en cada moment. Està clar que un decideix què posar a la xarxa, aquest post és només donar una explicació del perquè he deixat d’utilitzar tan efusivament aquestes aplicacions, que en alguns casos no deixen de ser addictives.
M’agrada de tant en tant penjar una foto a twitxr, algun comentari a twitter, algun viatge important al Dopplr per trobar gent que també està per la zona, friendfeed per seguir els moviments de la xarxa dels amics, etc. però he deixat de posar a cada moment on sóc, què faig o què deixo de fer.
Això si, en el meu pròxim viatge, aquestes eines em serviran per penjar fotos, comentaris, etc. perquè família i amics puguin mirar i seguir el dia a dia és quan trobo que són més útils tots aquests sites.
Tot i això, hi ha milers de persones repartides pel món que fan servir aquests serveis a diari, o inclús a cada hora. Cada un decideix per ell mateix que publicar o no a Internet, i fins quin punt vol tenir certa intimitat a la xarxa.
Avui la meva germana Júlia fa 16 anys!! Felicitats!! Quins temps aquells: començar batxillerat, encara no saps quasi res del teu futur (aquest aspecte segueix als 24 jeje), no tens masses preocupacions, vius al dia sense pensar massa en el demà,… aprofita’ls i passa-ho bé!!
Jo crec que a la vida de l’adolescent hi ha dos moments importants i que si més no afecten d’una o altra manera. Una és ara als 16, quan et comences adonar que ja no ets tan criatura, i l’altra als 18 quan marxes a estudiar a fora i t’independitzes del lloc de residència fins al moment (que no econòmicament ). Són dos moments claus que fan canviar molt les persones, molt més als 18 que no als 16.
I ho torno a dir, a passar-ho bé! Aquí un instant del dia…
Si heu mirat el gadget de Dopplr que tinc al blog, haureu vist que marxo a Londres entre juliol i agost. Marxem amb la Nuri tres setmanes a estudiar anglès, per acabar d’una vegada per totes de deixar-nos anar en aquest idioma. Hauré de combinar les classes, amb una mica de turisme per la zona, i treballar (espero tenir connexió a Internet, ho estic mirant de lligar-ho tot des d’aquí). Anirem a viure a un pis compartit amb altres estudiants, així que per força haurem de parlar anglès. També teníem l’opció d’estar en una família (el que es fa normalment en aquests casos), però ens estimem més compartir per un tema de llibertat, menjar on vulguem i espavilar-nos nosaltres mateixos i no haver de dependre de ningú.
Si teniu alguna recomanació de llocs a visitar, menjar, fer-hi alguna excursió un parell de dies, etc. ja sabeu Quan estiguem per allà també aniré explicant pel blog l’aventura, anècdotes i penjant fotos.
Avui faig 24 anys i com no, aquest matí a les 7h, quan anava per agafar el cotxe direcció a fer els meus llargs a la piscina, m’he trobat això:
En resum, que els veïns més matiners han vist que avui sóc menys jove Aquesta nit bon sopar amb la Nuri per Barcelona, i durant el pont ho celebrarem amb els amics, que també han estat diversos aniversaris a la colla. Felicitats a tots plegats!
Per cert, avui la WWW (World Wide Web) fa 15 anys, curiosa coincidència que una de les parts més importants de la meva vida professional i personal compleixi anys el mateix dia que jo
Doncs com llegiu, després d’estar una temporada fent servir tumblr. com a blog, em torno a passar a wordpress. No és perquè tumblr. no vagi bé, sinó perquè amb wordpress tinc la base de dades en un servidor en el qual hi tinc accés total i ser que estarà allà…amb tumblr. si tanquen que passarà amb tots els posts que hagi escrit? Doncs m’estimo més anar sobre segur
Tot i això encara faré servir tumblr. pel tema de compartir informació de forma molt i molt fàcil amb el “Share on Tumblr”. Al blog hi haurà un enllaç.
Sento el tema de tornar a actualitzar els RSS però al mateix temps gràcies per fer-ho
Avui hem fet el trasllat en David i jo dels nostres respectius despatxos cap al nou. De fet demà farà un any que estic a uns dels petits despatxos del centre d’empreses, i avui hem estrenat el nou.
Ens hem ajuntat perquè cada cop tenim més projectes en comú, el qual un d’ells se’n donaran notícies aviat
He passat de tenir un despatx amb poca il•luminació natural i més aviat petit, a un altre de molt ampli, i amb finestres que ens dona vistes a la Vall d’en Bas, Pirineus (Canigó, Bastiments, Gra de Fajol Gran i Petit, etc.) - ara tindrem la neu controlada jejejeje - i la zona de Puigsacalm i Santa Magdalena. Vaja, un excel•lent canvi per donar sortida a nous projectes i millorar els que tenim!
Per cert, aquesta tarda ha començat a nevar a Olot
Preguntes com: On puc trobar informació sobre … ? i respostes com: A Internet… ja són comunes des de fa temps a la nostra societat. Però ara també podem donar la mateixa resposta quan ens pregunten: On escrius? On guardes la informació? etc…
Jo mateix m’adono com quasi tot ho tinc per alguna part d’Internet. Els Bookmarks els guardo a Foxmarks. Certa informació que m’interessa tenir-la sempre disponible la tinc a Gspace. Ara ja puc editar fotos amb Picnik a través del navegador web. Les fotos també estan a la xarxa amb Flickr, Facebook, etc. Inclús tenir un escriptori online amb EyeOS . I perquè tenir-ho tot a Internet? Doncs en el meu cas la resposta és fàcil, és un tema de mobilitat. Se que allà on vagi tindré la meva informació, pel que “només” em fa falta un pc connectat a la xarxa. I actualment ni això, amb un mòbil. A més, que quan ho tens a Internet també tens la possibilitat de compartir-ho i ja queda lluny els típics tràfics de cds amb les fotos de les vacances d’estiu
Tot això també és gràcies a les noves aplicacions web 2.0 que estan sortint que estan convertint Internet amb un agent socialitzador i una eina de feina.
Això em fa recordar la meva època de 2on de Batxillerat. Tenia un professor de català que no ens portàvem massa bé (ja ja ja) el qual quan ens feia buscar informació sobre qualsevol tema, sempre l’hi treia d’Internet, cosa que a ell el posava de mal humor i deia que a Internet no està tot, i jo li deia que si es sap buscar bé si. I llargues discussions al mig de la classe que havíem tingut Us diria que amb el temps m’hauria donat la raó, però sabent com és…ho dubto.
Doncs ja estic a Olot un altre cop, després d’haver passat el cap de setmana a Madrid al Congrés de Webmasters. En general ha estat molt bé, sobre tot les ponències de diumenge la tarda amb David Sifry, Carlos Blanco, Angel Mª Herrera, Pep Sánchez de Meristation, Christian Van Der Henst de Maestros del Web i Foros del Web, i bloggers espanyols de renom com Ruben Calvo o Gonzalo Ruiz.
Algunes de les altres presentacions crec que varen ser fluixes, segurament perquè estic molt acostumat a assistir en events d’aquest estil, i al final, sempre s’acaba explicant el mateix. Però per persones que comencen com a webmasters o tenen intenció de crear una StartUp, segur que els van ser de profit. A trets generals però, es pot dir que ha estat una bona experiència on he conegut gent nova i bona.
Des d’ahir estic provant un iMac de 20″ que em va arribar. La veritat és que estic sorprès. Va perfecte, em penso que és el primer ordinador que tinc que no el vaig penjar en els primers 30 min, i això que el feia suar… De fet, no es va penjar cap cop!!!!! M’encanta La opció d’un iMac i no un MacBook va ser per varis motius. Primer perquè sempre porto un portàtil hp a sobre, la intenció és passar-me a Mac. Però no puc posar-me a treballar pels meus clients de cop amb un nou sistema operatiu que mai he provat a fons, perdria molt de temps. Pel que vaig optar tenir-ne primer un per anar “trastejant”. I d’aquesta manera, com que sempre està a casa, miraré de fer passar del “lado oscuro” a la família
Dijous al vespre estic a Barcelona al networking de 6graus, el qual ja vaig assistir a la seva edició de Girona. Divendres també passaré el dia a la capital. Així també passaré a veure les cosinetes