És un navegador? No, és més! Fa dies que es parla i es llegeix, és el nou Google Chrome. Un navegador web que aprofita tot el bo dels altres, és de codi obert, amb el seu propi Javascript i el qual incorpora Gears. Un navegador fet des de 0 pensant amb les necessitats d’avui dia. I com no, també expliquen el seu funcionament de manera original. Un buscador on les pestanyes són independents unes de les altres, és a dir, que si es bloqueja l’aplicació web d’una pestanya no estas obligat a forçar tancar tot el navegador web i perdre tota la informació. I com s’ho fan? Doncs cada pestanya és un procés de l’ordinador diferent, així de “fàcil”. Això ho he de provar, que sempre estic bloquejant els navegadors… jeje
Ja et pots descarregar el nou navegador des d’aquí. Això sí, com tota versió beta, ja es comencen a trobar els primers errors… Jo de moment el tinc instal•lat, però segueixo amb Firefox.
Fins aquí el que es llegeix per la blogosfera els últims dies, però… una altra aplicació de Google! No tenen un monopoli, perquè hi ha competidors més o menys bons, però nois, no se com s’ho fan que les coses més difícils les converteixen en simples i el més important… funcionen!!!! I aquest crec que és l’èxit dels seus productes, fer aplicacions útils, simples i que no es queden penjades cada dos per tres, o no estan operatives un dia si i l’altre també. I sense cap dubte, la característica de la portabilitat de les seves aplicacions, on pots tenir google docs, google apps, etc. allà on vagis i en quasi qualsevol dispositiu, és un dels seus punts forts.
Què hi trobo a faltar de forma urgent? Una aplicació estil “Google Sync” que sincronitzi els contactes del mòbil amb els contactes de Gmail!
Però, aquesta gent treballa molt bé i no deixen de sorprendre’ns. Esperarem amb ànsia el seu Android
Aquí un vídeo on s’explica el funcionament de Google Chrome (vist a loogic)
A la Garrotxa som així, i tenim la nostra Campus Party particular… la Volcànica LAN Party jeje seran els pròxims 19, 20 i 21 de setembre a Les Preses, just després de les Festes del Tura. Que consti que només hi aniré a veure una xerrada sobre videojocs online que farà en David.
Aquí hi ha les diferents xerrades que es faran, encara per acabar de concretar. On hi ha xerrades des de programació i Joomla, passant per software lliure, mac i blogs.
No us imagineu una Campus Party de València perquè aquí som més aviat pocs, i encara més els que estan disposats a estar 3 dies tancats, però té l’avantatge que coneixes a tothom! Així que si voleu venir encara hi sou a temps
Després de sentir parlar i llegir per Internet de FriendFeed, ahir em vaig donar d’alta, i la veritat és que està molt bé. És una eina molt senzilla d’utilitzar i al mateix temps molt útil la qual t’estalvia temps.
Primer de tot, a FriendFeed pots agregar tots aquells canals que tens, és a dir, twitter, blogs, last.fm, fins a un total de 41 serveis diferents. Tot això ho fa amb RSS. L’únic que has de fer és posar el teu username de l’aplicació que vols agregar, així de fàcil! Després pots seguir altres amics i coneguts que també utilitzen FriendFeed, pel que els pots seguir de cop amb tots els serveis que utilitzen. Per tant, és una eina que centralitza totes les activitats que una persona pot fer per la xarxa en un sol punt.
I és que la tendència és a centralitzar, tantes aplicacions noves feia que la despesa de temps en revisar-les totes fos gran. El pròxim pas, és un site des del qual un pugui actualitzar tots els perfils (twitter, twitxr, blogs, last.fm, xarxes social, etc.) d’una forma ràpida i intuïtiva.
Tot i que millor serà que ho proveu
Em podeu seguir a FrienFeed aquí.
Twitter, Dopplr, FriendFeed, Twitxr, Plazes, Blogs… i tot un seguit d’aplicacions que fan geoposicionament des del lloc on publiques o permeten dir el que estàs fent. Era un fan d’utilitzar totes aquestes eines, però al final m’he adonat que no tenia “intimitat”, no en el sentit literal, però si en què tothom pot saber on sóc i què estic fent en cada moment. Està clar que un decideix què posar a la xarxa, aquest post és només donar una explicació del perquè he deixat d’utilitzar tan efusivament aquestes aplicacions, que en alguns casos no deixen de ser addictives.
M’agrada de tant en tant penjar una foto a twitxr, algun comentari a twitter, algun viatge important al Dopplr per trobar gent que també està per la zona, friendfeed per seguir els moviments de la xarxa dels amics, etc. però he deixat de posar a cada moment on sóc, què faig o què deixo de fer.
Això si, en el meu pròxim viatge, aquestes eines em serviran per penjar fotos, comentaris, etc. perquè família i amics puguin mirar i seguir el dia a dia és quan trobo que són més útils tots aquests sites.
Tot i això, hi ha milers de persones repartides pel món que fan servir aquests serveis a diari, o inclús a cada hora. Cada un decideix per ell mateix que publicar o no a Internet, i fins quin punt vol tenir certa intimitat a la xarxa.
… l’ordinador es converteix en una eina no massa útil actualment, almenys per a mi i per a molts. La gran part del temps la dedico a programar, pel que necessito un servidor a Internet per provar els codis (també en tinc un en local, però no és el mateix…), transferències FTP, etc. També, cada cop més la informació està guardada en algun punt de la xarxa (gspace, gmail, flickr, blogs…). Vaja, que quan un es queda sense Internet ja puc plegar com aquell qui diu. Jo, i molta més gent, hem passat a dependre de la xarxa per poder treballar amb normalitat, fent que la falta d’aquesta, sigui realment un problema. Aquesta dependència augmentarà i es farà més notable a la societat quan la gent ens acostumem a utilitzar aplicacions basades en navegador web.
Una anècdota va passar l’altre dia que varem fer un canvi d’oficina a Trovit més o menys forçada per un “petit” problema elèctric a l’antiga. A les noves encara ens havien d’instal•lar les connexions a Internet, les quals ens varen venir a posar dijous passat però que per diferents problemes, no ha estat operativa fins avui. El divendres vaig estar allà, amb una connexió que anava i tornava, i al qual moltes estones ens sentíem sense saber massa bé que fer, ja que no podíem pujar cap modificació als servidors per provar. Molts varen marxar a treballar a casa (per mala sort, al pis de Barcelona de la Nuri també fallava la connexió, i a la biblioteca on vaig a vegades havien tancat els AP…) Gràcies al mòdem USB 3G varem poder treballar una mica per torns. Això si, ens va servir per comprovar que tenim una màquina ben engrassada, ja que tot i que l’equip estàvem mig parats, va continuar funcionant perfectament
Aplicacions que sincronitzin dades locals amb remotes que ens permeten poder treballar sense connexió estan començant a tenir el seu mercat.
Això ja està en marxa! L’any passat no hi vaig anar perquè vaig decidir viatjar cap a Madrid al Congreso de Webmasters, un error per part meva. Però aquest miraré d’anar a Evento Blog 2008 que es celebrarà a Sevilla els dies 14, 15 i 16 de novembre. La inscripció és gratuïta, i vist l’èxit de l’any passat amb uns 600 participants, esperen arribar als 1000. De moment ja n’hi ha 521 d’apuntats a falta de 4 mesos! El programa promet.
EBE és una trobada de la gent que es dedica al món d’Internet i la web 2.0 (blogs, xarxes socials, etc.) per assistir a xerrades i fer noves amistats. També es podran presentar projectes relacionats amb la web 2.0 als assistents, dels quals algun és inversor.
Espero poder fer un viatget cap a Sevilla en aquestes dates
La ICANN ha aprovat que empreses i particulars puguin registrar dominis de primer nivell, és a dir, un elquesigui.latevamarca. Un exemple se podria ser: blog.jordifava o bé web.jordifava. Fins a dia d’avui els TLD (Top Level Domain names) més coneguts podrien ser els .com, .net, .org, .info, .es, .cat, .mobi, .tv, entre d’altres. Doncs ara, per un preu d’uns 100.000$, que es comenta per la xarxa a falta de confirmar, empreses i particulars ja podran tenir el seu propi TLD. A una empresa l’hi pot interessar (discutible), ara bé, jo com a particular no, i menys en aquest preu!! Per a una startup en principi tampoc és interessant, ja que la despesa que comporta, actualment, no seria rentable.
Tot plegat no farà més que embolicar la troca per un usuari mig d’Internet, que un cop ha tingut clar com funciona Internet, i sap que una web pot ser un .com, .es, .org, etc. ara a més també podrà trobar un .latevamarca. Però estic segur que les empreses més importants del sector ja estan gestionant les reserves. També es faran compra-venta d’aquests TLD ? Si es fan, aquestes borses de dominis només seran assequibles per a pocs…
Aquest any es fa la segona edició del Startup 2.0, uns premis per aquelles empreses que estan fent els seus primers passos en el web2.0. Els organitzadors són Jose Antonio del Moral y Jesús Monleón, els quals han aconseguit el patrocini de Sun y Microsoft. L’event de selecció dels 3 finalistes es realitzarà el dia 21 de maig al Palau de Congressos de Barcelona davant un tribunal internacional.
Per a participar s’ha de presentar un vídeo corporatiu de l’empresa i penjar-lo a Sclipo (els guanyadors de l’any passat). També has de fer una descripció del projecte a través del formulari de la web, i posar la url del projecte.
Els premis són publicitat a Techcrunch, i un paquet de productes i serveis de Sun i Microsoft. Tot i que sota el meu punt de vista, el premi més important (si guanyes o no) és el de donar-te a conèixer davant a altres emprenedors i/o inversors del sector, on poden sortir importants sinèrgies.
A nosaltres ens agafa una mica aviat per a poder presentar Infocity360, i ho volem tenir tot més ben lligat abans de “sortir” a la llum.
Ho he vist a elEconomista.es, i és que si una web té la opció de “enviar a un amigo”, aquesta pot ser sancionada amb una multa. Per poder fer aquesta acció l’amic a qui ho volem enviar ha d’haver donat consentiment que vol rebre informació de “tipus comercial” al seu compte de correu. Jo entenc que si una empresa vol fer un mailing publicitari a la seva base de dades, els correus hagin donat conformitat que volen rebre correu comercial. Però si un amic decideix enviar un correu tipus “enviar a un amigo” d’una notícia, producte, servei, etc. deu ser perquè creu que és interessant per ell no? Vaja, almenys jo quan en rebo que em passen el amics són interessants, per això m’ho envien. Són amics, no crec que es posessin a enviar correus comercials com a bojos contra mi.
Tot això de la protecció de dades s’està portant massa als extrems i a vegades hi fa falta una mica de lògica a tot plegat.
A Barcelona a partir d’ara hi haurà més punts de connexió wifi Fon gràcies a un acord amb CanalKiosk. Amb un total de 208 quioscs, i augmentant de cara als pròxims mesos. La gent podrà comprar passes Fon al mateix quiosc (3€ per dia) i connectar el seu portàtil en qualsevol wifi de Fon i CanalKiosk.
Tot sigui per fer augmentar la connectivitat wifi a un preu raonable. A mi em va bé el tema de Fon ja que el contracte de dades que tinc amb la Blackberry només és pel servei de correu, i quan estic fora de casa, sempre puc trobar algun lloc o altre. Però fins quan durarà el wifi per donar cobertura a les ciutats? Doncs fins que les operadores posin tarifes planes reals a les connexions de dades mòbils (GPRS, 3G i HSDPA) i a l’abast de tots els usuaris. Quan això sigui cert, realment qualsevol persona podrà tenir connectivitat a Internet quan ell vulgui i des de on vulgui. Llavors el wifi es veurà rellevat a ser útil quan estem fora del nostre país, quan una connexió a Internet amb el mòbil tingui un cost elevat degut al roaming. Però arribarà algun dia (o això esperem molts), on ens podrem connectar des de qualsevol punt del món en un preu raonable a través d’alguna connexió mòbil.
Però el wifi, sempre tindrà el seu lloc a les llars i empreses per crear xarxes d’àrea local (LAN), per connectar els diferents dispositius (pc, laptops, tv, pda, etc.) sense fils.
Una altra aplicació que tindrà el wifi, i que ja es pot veure amb l’aplicació de JoikuSpot és de convertir el nostre terminal mòbil en un Wifi HotSpot on compartim la nostra connexió de dades amb la gent connectada al nostre spot. Com es veu, es necessita un mòbil que tingui totes les opcions de connectivitat: mòbil (GPRS, 3G, HSDPA) i Wifi. Actualment hi ha pocs mòbils amb aquesta funcionalitat. Un d’ells és el Nokia E90, en el qual hem provat el programa Joikuspot i ha funcionat perfectament.
És un navegador? No, és més! Fa dies que es parla i es llegeix, és el nou Google Chrome. Un navegador web que aprofita tot el bo dels altres, és de codi obert, amb el seu propi Javascript i el qual incorpora Gears. Un navegador fet des de 0 pensant amb les necessitats d’avui dia. I com no, també expliquen el seu funcionament de manera original. Un buscador on les pestanyes són independents unes de les altres, és a dir, que si es bloqueja l’aplicació web d’una pestanya no estas obligat a forçar tancar tot el navegador web i perdre tota la informació. I com s’ho fan? Doncs cada pestanya és un procés de l’ordinador diferent, així de “fàcil”. Això ho he de provar, que sempre estic bloquejant els navegadors… jeje
