Un clar exemple de la cultura Slowdown està a Suècia. Allà qualsevol nova idea en una empresa tarda uns dos anys a sortir al mercat. Per tant, aquesta idea ha agafat un nivell de maduresa i d’oportunitat tecnològica que és difícil que hi perdin. Importants empreses són les que estan allà: Volvo, Ericsson, Nokia, Nobel Biocare, etc.
El procés de globalització ens està transformant a les persones i estem demanant més de quantitat (i volem les coses al moment) que de qualitat (de vida, com a persones). Els francesos que treballen 35h per setmana i són més productius que USA o britànics. Els alemanys, on moltes empreses fan les 28,8h/setmana, van veure augmentar la seva productivitat un 20%.
Actualment a Europa s’està intentat fomentar el Slow Food (el contrari del Fast Food), és a dir, que per menjar t’has d’agafar el teu temps, a poc a poc i de qualitat. Doncs el slowdown seria el sloow food traslladat a tots el nivells. Significa tornar agafar els valors de la família, amics, temps lliure, i disfrutar de la vida!
Aquí Espanya hauríem d’aprendre molt de la cultura Slowdown. De fet, crec que els nous emprenedors ja portem aquesta cultura, però sens fa difícil posar-la en pràctica perquè sinó traiem el producte i/o servei avia’t algú altre ho farà per nosaltres. De fet, jo ara mateix l’estic posant en pràctica en dos projectes. Els estem testejant i deixant madurar per veure si realment són bons. Això sí, deixar madurar una idea vol dir seguir innovant-la cada dia, estar-hi a sobre com si ja els hi estesis oferint al teu mercat, i millorant-la, per quan surti a la llum sigui la millor.