Després de dos dies de desconnexió, hem arribat a Olot. Divendres varem anar a fer una petita caminada per la base de l’Aneto per estirar les cames després de 5 hores en cotxe per arribar a Benasc. El dia següent va començar, per nosaltres (tiet,pare i jo), a les 4 del matí, per agafar un autobús a les 5 que ens duria just a sota de l’Aneto. A les 5.40 començàvem a pujar cap al cim, tot seguin una immensa cua de gent en fila india. Passem pel refugi de la Renclusa poc després i comença el més dur (per a mi): una pujada pel mig de blocs que fa molts anys cobria un glaciar. Durant la pujada ens varem desviar cap el Portillón Inferior, per anar a buscar el Superior a través de la cresta de roca que els uneix (una passada :) ) Baixant el Portillón Superior comença la neu, ens posem els grampons, piolet, i en marxa a través de la glacera que ens duria fins al costat del cim. Abans d’arribar hi ha el Pas de Mahoma, on hi ha aglomeracions de gent perquè hi ha un parell de punts que només pot passar una persona, i aquest tram és bastant aeri (300m de caiguda a banda i banda) – s’ha de vigilar -. Per fi el cim de l’Aneto (3404m)!!!!! Després de 9 anys hi tornava a ser jejejeje
A la baixada decidim anar recte avall per anar a buscar Aigualluts. La baixada (tot estar menys estona que a la pujada), sem va fer llarguíssima i molt dura…..
Després d’un petit incident que ha acabat com a anècdota ahir al vespre, va fer retardar la meva tornada a Olot fins avui.
En resum, bones sensacions després de fer el cim i molt content, tot i estar molt cansat: m’agrada patir :)

Unes fotos……


Per darrere meu hi ha el tiet, assenyalant “alguna cosa” amb el piolet


El cim :)

Compártelo