Jordi Favà » Economia

La crisi als 24

Jordi — Fri, 10 Oct 2008 10:01:31 +0000

És el primer cop que parlo sobre la crisi en el blog. En aquesta entrada no pretenc explicar el perquè estem en crisi i com hem arribat en aquesta situació, crec que se n’està parlant a totes hores i cadascú pot treure’n les seves pròpies conclusions. El que vull escriure és com m’afecta la crisi a mi, per això el títol de “La crisi als 24″.

Primer de tot dir que estic vivint a casa els pares, per tant no tinc hipoteca, i tampoc veig la previsió d’agafar-ne cap pel motiu que tots sabem. És a dir, ara mateix si volgués comprar-me un pis hauria d’anar al banc a demanar una hipoteca. Primer de tot em demanarien la meva solvència (nòmines, declaracions, ivas…). Un cop entregat no en farien prou, i demanarien un avalador. Aquí ve el problema, un avalador amb propietats o amb pasta($)? Perquè clar, fins ara si tenies un bé immoble podies avalar sense masses problemes, però a dia d’avui ja no ho tinc tant clar. A més, en el cas que ho trobessin tot en condicions i em facilitessin els diners, seria com a màxim del 80% del valor del pis. És a dir, tinc 24 anys, en fa 3 que treballo, i si posem per cas que un pis normalet val 250.000€ hauria de posar dels meus estalvis 50.000€… no conec masses persones que en 3 anys hagin estalviat 50.000€ sense que els hi toqui la primitiva o venguin quelcom, per tant estic mirant des del punt de vista d’un currante. I jo em pregunto, qui pot estalviar avui dia? I si estalvies, fins quan no podràs reunir els 50.000€? Fins ara només he parlat d’una persona, però si per exemple et planteges agafar un pis a mitges amb la parella, també està bastant impossible. També hi ha el tema del lloguer, amb els preus actuals, si hi vas és impossible al mateix temps estalviar per comprar alguna cosa en un futur… Actualment, penso que molts de joves tenim només l’opció del lloguer… és el que jo faria ara mateix.

A nivell del dia a dia ho noto amb les fluctuacions que fa el preu de la gasolina, i amb el tallat i cafè de cada dia (que no valen 80 cèntims…). L’augment progressiu dels preus ho vaig notar amb el cistell de la compra durant la meva vida d’estudiant compartint pis. Quan vaig anar a viure a Castelldefels als 18, posavem uns 10€ cada persona del pis, i en fèiem prou per comprar les coses comunes del pis (aigües, sabó, olis, etc.) i a vegades encara ens en sobraven per anar a fer unes partides al billar. Amb el pas del temps, cada cop arribàvem més justos i alguna setmana hi havíem d’afegir més. Als 21, quan varem aterrar per Barcelona, el pot comú directament va augmentar a 15€ per persona i alguna setmana fins hi tot 20€. Ara mateix, quan vaig al súper a comprar 4 coses bàsiques, ja puc estar preparant 20€ com a mínim, tres mil i pico de peles!

Si mirem el tema de la feina es pot dir que els projectes web que entren són diferents. Si fins ara es feien webs de petites o mitjanes empreses que vol tenir presència a Internet i volen una pàgina amb qui som, què fem, productes, contacte, etc. i posicionada a google en el seu sector, ara entren projectes web. És a dir, webs en les quals l’empresa que hi ha al darrere en vol treure un benefici econòmic a través d’ella, a banda de fer nous clients i ser coneguts. Estic parlant de centrals de reserves de cases rurals o hotels, botigues online, etc. La veritat és que motiva més fer aquests tipus de webs ja que impliquen a varies persones expertes i la corba d’aprenentatge augmenta a cada nou projecte.

Fins aquí aquest primer post sobre la crisi als 24. Hi ha molts més temes a tocar, miraré d’anar ampliant.

COPCA i CIDEM es fusionaran

Jordi — Mon, 27 Aug 2007 09:17:47 +0000

El Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA) i el Centre de Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) es fusionaran per crear un nou ens públic que fomenti la competitivitat empresarial. De fet el conseller Josep Huget, diu que a principis de setembre ja estarà tot en marxa.
Aquesta unió esta avalada per un informe de Esade el qual diu que ha detectat tres àrees d’actuació per aquest nou organisme: la internacionalització, la promoció empresarial i el foment de la innovació. A part d’aquestes tres línies, les quals hi estic totalment d’acord, espero que hagin contemplat la de “joves emprenedors – empresaris”, ja que les necessitats que nosaltres tenim, són bastant diferents a les d’una empresa ja formada i amb una trajectòria a la seva esquena. També trobo a faltar una actuació purament tecnològica, per acabar d’introduir microempreses i pymes en el món NTIC – les grans empreses ja solen tenir els seus propis departaments en aquest àmbit -.
Esperem que tot plegat aporti noves ajudes i sobre tot fomenti la innovació i internacionalització en les empreses, ja que algunes encara n’han de prendre consciencia.

Llegir tota la notícia

Barcelona ‘Knowledge Hubs’

Jordi — Mon, 13 Aug 2007 09:11:21 +0000

Llegeixo a elEconomista.es, en la qual diu que Barcelona lidera la innovació i coneixement en un estudi de la CE. De fet, cita que de 258 ciutats analitzades, Bcn està dins del 6% que s’han catalogat com a “knowledge hubs”. Aquestes, han de complir les següents característiques:

– Un nivell de PIB significatiu i creixement sòlid de l’economia
– Elevats nivell de feina i participació (tant en segmentes joves o madurs)
– Gran participació del sector privat
– Important innovació i capacitat empresarial
– Elevada proporció de població amb formació universitària
– Elevats preus del sol industrial i residencial
– Excel•lent accessibilitat amb una àmplia intermodalitat en els nodes de transport

El que fa aquest informe no és res més que reafirmar el que ja fa temps que veiem els que estem a prop de Bcn, o que hi som sovint. Barcelona és un centre d’innovació empresarial, i últimament, gràcies a diferents organitzacions, aquesta activitat encara ha augmentat. De fet, alhora de començar una starup, crec que hi ha pocs llocs millors que Bcn per fer-ho (a nivell d’ajudes, coneixement, contactes, events), en altres paraules; estàs al mig del “cotarro”

Llegeix article complet

De fet, que ha Barcelona hi hagi innovació, vol dir que hi ha molta imaginació també (article de Dídac Lee)

La cultura del Slowdown

Jordi — Tue, 07 Aug 2007 09:07:39 +0000

Un clar exemple de la cultura Slowdown està a Suècia. Allà qualsevol nova idea en una empresa tarda uns dos anys a sortir al mercat. Per tant, aquesta idea ha agafat un nivell de maduresa i d’oportunitat tecnològica que és difícil que hi perdin. Importants empreses són les que estan allà: Volvo, Ericsson, Nokia, Nobel Biocare, etc.
El procés de globalització ens està transformant a les persones i estem demanant més de quantitat (i volem les coses al moment) que de qualitat (de vida, com a persones). Els francesos que treballen 35h per setmana i són més productius que USA o britànics. Els alemanys, on moltes empreses fan les 28,8h/setmana, van veure augmentar la seva productivitat un 20%.
Actualment a Europa s’està intentat fomentar el Slow Food (el contrari del Fast Food), és a dir, que per menjar t’has d’agafar el teu temps, a poc a poc i de qualitat. Doncs el slowdown seria el sloow food traslladat a tots el nivells. Significa tornar agafar els valors de la família, amics, temps lliure, i disfrutar de la vida!
Aquí Espanya hauríem d’aprendre molt de la cultura Slowdown. De fet, crec que els nous emprenedors ja portem aquesta cultura, però sens fa difícil posar-la en pràctica perquè sinó traiem el producte i/o servei avia’t algú altre ho farà per nosaltres. De fet, jo ara mateix l’estic posant en pràctica en dos projectes. Els estem testejant i deixant madurar per veure si realment són bons. Això sí, deixar madurar una idea vol dir seguir innovant-la cada dia, estar-hi a sobre com si ja els hi estesis oferint al teu mercat, i millorant-la, per quan surti a la llum sigui la millor.