Després de tenir mig abandonat el blog, caigut, i més… trobo un forat per poder escriure una petita entrada de com està anant tot després dels canvis viscuts en les darreres setmanes.
Aquesta és la tercera setmana per Bacelona (encara no he actualitzat dopplr…) i estic bé. Tot i que el canvi de viure a Olot a la gran ciutat és molt gran, hi estic molt bé. No tinc massa temps per avorrir-me, i això, m’agrada jeje
A nivell de feina doncs varis temes. Per una banda Trovit, el qual ha coincidit que en Sergio (l’altre noi amb el qual portem el tema de parsing) està de vacances, i hi ha molta feina per fer. Però una cosa us dic, la farem i ben feta, ajudat per l’equip de parsing, dels quals molts ja comencen a estar rodats.
I tot el que tenia abans de venir a Trovit? Doncs també hi ha notícies fresques. Feia dos anys que amb en David, com diu ell, estàvem de “noviatge” i ara ens “casarem”, és un bon símil. Això no vol dir res més que creem una nova empresa Volcanic Internet SL dedicada a gestionar tot el tema de projectes a Internet, nostres i per a tercers (hi haurà un post específic).
També hem tornat a canviar de despatx. Aquest serà el tercer any que estic al Centre d’Empreses a Les Preses, i cada any l’he estat canviant. El primer era petitó, interior, però acollidor i em va servir per tenir un lloc on treballar en els meus inicis i sortir de l’habitació de casa jeje L’any passat varem decidir amb en David compartir-ne un de gran, amb molt bones vistes al Pirineu. Per motius professionals, com ja he comentat, jo estic tota la setmana per Barcelona, i ell quasi també, pel que no valia la pena tenir el gran despatx sense ningú, i hem decidit de canviar-lo per un de més petit mantenint les vistes al Pirineu (quasi un requisit jeje) però que si coincidim els dos hi estem perfectament.
Amb tota la moguda de crear la nova empresa, també ens hem posat a canviar de ISP amb els servidors que tenim i hem fet part del trasllat. Ens queda una altra part, però el més gros ja està fet, amb una feinada molt important que varem tenir i ens varem quedar sense pont. La setmana passada va ser la típica en la qual s’havia de pensar en positiu quan moltes coses pintaven malament… i és el que dèiem, sort que ens agrada el que fem per treure hores de sota les pedres!
Ja veieu que el final d’any està més mogut del normal, que per si ja ho és sempre, amb nous projectes i noves ambicions 