Des de diumenge que ja estem a Londres amb la Nuri, després d’un parell de dies d’anar una mica perduts, ja anem agafant el ritme de l’acadèmia i la ciutat en general. És la ciutat més cosmopolita que mai he visitat o estat, on totes les cultures conviuen perfectament integrades a la societat, en part perquè la immigració va arribar ja fa unes quantes generacions. Tot plegat fa d’una ciutat més agradable del que em pensava en un principi, on havíem vingut amb certs tòpics els quals no hem pogut confirmar, com per exemple que la gent dina poc, o que a les 5 ja està tot tancat (només les botigues de barri i caps de setmana). Nosaltres portem quasi el mateix ritme de vida que a casa, sinó fos perquè a les 5.30 o abans del matí ja comencen els primers raig de sol del dia, i als vespres estem cansats de caminar.
Amb 4 tardes ja hem vist moltes de les atraccions turístiques, entre elles el Big Ben, London Eye (la típica noria), St.Paul, Covent Garden, Buckingham Palace… i diferents parcs com St. Jame’s Park, Green Park o el Hyde Park. Val a dir que és preciós que al mig de la ciutat, literalment, et puguis perdre en mig de boscos, donar menjar als esquirols, passejar per un llac amb barca, o simplement estirar-te a l’herba a descansar.
Al arribar en aquest país per primer cop m’han sorprès una sèrie de coses, moltes d’elles curiositats o inclús “xorrades”, però que m’han fet gràcia…
– Hi ha Starbucks per tot arreu! Hi ha carrers que des d’un pots veure el següent… és increïble! Em penso que m’ho faran avorrir, i això que els Caffè Mocha estan per llepar-se’n els dits!
– Quan arribes a una intersecció important com a vianant, amb cert volum de trànsit, a terra pots trobar les indicacions de “look left” o “look right”, segons la direcció on has de mirar i de on et venen els cotxes per evitar un accident. Sembla una tonteria, però no sabeu com va de bé! Recordo que aquí els cotxes van per l’altre costat, és a dir, que quan arribes a un pas de zebra, no has de mirar a l’esquerra, sinó que generalment ho has de fer a la dreta (tret d’algunes excepcions també indicades degudament)… com a mínim hem passat uns 5 cops mirant on no tocava, és a dir, com si no haguéssim fet re… per sort no venia cap cotxe! Vaig preguntar perquè la gent de Londres ho fan servir, i es veu que tenen la costum d’anar capficats al seu món mirant al terra… per tant quan arriben a un trencant, els hi recorden que també hi ha cotxes…
– Els assecadors de mans… com ho llegiu, no hi ha cosa que em faci més ràbia que vagis a un restaurant per eixaugar-te les mans i et passes 5 minuts amb el típic assecador que tira un flux esquifit d’aire… aquí, a la majoria de llocs no passa, és més, amb 5 segons tens les mans eixutes, inclús es passen jejeje
– Qui em coneix sap que no puc dormir massa bé amb llum i que em molesta, aquí (com ja he dit) a les 5.30 del matí ja comencen els primers raigs de sol del dia i no tenim persiana a l’habitació… així que a les 6 ja estic donant voltes…
Aniré ampliant la llista amb el pas dels dies… per tant aquest és un post que aniré seguint i penjant alguna foto que encara tenim a la càmera.
Si voleu veure alguna foto més sempre podeu anar a flickr.