En l’actualitat hi ha moltes visions de la por i de l’èxit…jo explicaré la meva 
Com diu un espot de North Face fent referència a l’escalada en roca “el miedo a caerse no se puede comparar con el miedo no poder levantarme del suelo”. I amb aquesta frase ho resumeix bastant. Si ho traslladem en el món empresarial: la por al fracàs no es pot comparar amb la por a no emprendre i innovar És a dir, jo tinc en ment que a la vida, allò en què li has posat tantes ganes i esforços pot anar malament, però ha de ser un pensament d’uns segons i ho has de deixar a un costat, aparcat. Perquè si sempre penses que fracassaràs al final passa. La por va estretament lligada a l’èxit. Que significa tenir èxit a la vida? Tenir molts duros? Està clar que la gran majoria direm que no, ja sigui per convicció o per opinió social… De fet, moltes vegades la por és la que no ens deixar arribar a l’èxit personal. Això s’aconsegueix fent el realment un vol fer a la vida (sempre que sigui viable 
) i mirant de conduir sempre per aconseguir els somnis que tenim. A mi m’agradaria poder dir un dia que he fet el que realment volia en aquesta vida i he estat feliç (estic en procés). Per tant, l’èxit s’aconsegueix deixant a banda les pors (sempre sent conscients del què fem) i emprenguen les iniciatives per conduir la vida al nostre destí. Només així serem feliços. I en aquesta vida hem vingut a patir, però després d’un esforç sempre ve la recompensa.